discórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, discorre'l o discorre-la en comptes de discórrer-lo o discórrer-la]

1 v. intr. [LC] Desenvolupar una sèrie d'idees deduint les unes de les altres pel raonament, parlar sobre un assumpte amb cert mètode i alguna extensió. L'escriptora discorrerà sobre la poesia lírica.
2 v. tr. [LC] Idear, inventar. Discórrer un mitjà. Discórrer un arbitri. Caldrà que discorrin un pla per frenar la propagació del virus.
3 v. intr. [LC] Un corrent d'aigua, un camí, seguir el seu recorregut. Passegem pel corriol que discorre al peu de les roques. El riu discorre per terres molt abruptes i forma un meandre a la plana.
4 v. intr. [LC] El temps, passar. Les hores discorrien en calma.